Resultats de la cerca frase exacta: 177
Diccionari de la llengua catalana
|
21.
infeudar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un rei, un comte, un senyor, cedir en feu (un bé immobiliari, un càrrec públic o una senyoria amb jurisdicció) a un vassall o a una persona de rang nobiliari o de condició lliure. Infeudar una terra. [...]
|
|
22.
artúric -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al rei Artús o als seus cavallers. Novel·la artúrica. [...]
|
|
23.
reialment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera reial, digna d'un rei o d'una reina. [...]
|
|
24.
carall
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a denotar estranyesa, admiració, enuig. carall de rei Fadrí 4. [...]
|
|
25.
enrocar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el joc d'escacs, moure el rei dues cases devers una torre o roc i, en la mateixa jugada, posar la torre a la primera casa de l'altre costat del rei. Obstinar-se. S'han enrocat en una proposta que no els duu enlloc. [...]
|
|
26.
pírric -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a Pirros, rei de l'Epir. Dansa marcial de l'antiga Grècia. [...]
enrocar2
|
|
27.
interregne
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espai de temps durant el qual un estat no té rei. Després de la mort del rei hi hagué un interregne de tres mesos. Espai de temps durant el qual estan suspeses les funcions de l'autoritat acostumada. Lapse de transició entre fets o períodes històrics. [...]
|
|
28.
lloctinent lloctinenta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Segon prop d'un cap, d'un superior, que pot ocupar-ne el lloc i exercir-ne l'autoritat, en cas d'absència d'aquest. lloctinent reial [o lloctinent general] Oficial reial, representant del rei, durant l'absència d'aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa. [...]
|
|
29.
agostar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda siciliana d'or del rei Pere el Gran, corrent a Catalunya, o pirral d'or. [...]
|
|
30.
palau
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Edifici majestuós i ric per a habitació d'un rei, d'un gran senyor, d'un particular ric, d'una corporació elevada. El Palau dels Reis de Mallorca. El Palau de la Generalitat. Edifici gran destinat a un ús públic artístic, científic, social, etc. El Palau de Belles [...]
|
enrocar2
1 v. intr. [JE] [LC] En el joc d'escacs, moure el rei dues cases devers una torre o roc i, en la mateixa jugada, posar la torre a la primera casa de l'altre costat del rei.
2 v. intr. pron. [LC] Obstinar-se. S'han enrocat en una proposta que no els duu enlloc.